Get all 3 Gener releases available on Bandcamp and save 15%.
Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality downloads of Cante el cos elèctric, Oh, germanes!, and El Temps Del Llop.
1. |
||||
|
Tinc un pam de terra
i he plantat llavors
als senyors de la guerra
els faré un mur de flors
plé de fruita vermella
com els sexes futurs
beuré la sang de la rosella
i escopiré vudú
-vudú-
per les mares mortes
-mare-
i pels fills perduts
-vudú-
encendrem la nit amb vudú
-vudú-
pels deserts de Síria
-salam-
i per mi i per tu
-Ai!-
encendrem la nit amb vudú
-vudú-
per la vella Europa
-evohé-
Venus a un taüt
-Ai!-
|
||||
2. |
Qui t´estima
03:46
|
|||
|
Ella té
amagada en un lloc secret
una ferida oberta
i sempre va
regalant cada glop de sang
fins que ja no es té dreta.
En cada home troba un llop o un vampir
i a tots els va fent lloc al seu pit.
Un dia va mirar-se en l´espill i estava buit...
-Filla, qui t´estima et fa patir
Sa mare diu, sa mare diu.
Ha fet el recompte en cicatrius:
una es tanca i altra s´obri, sempre és així.
S´ha cansat d´anar cobrint els danys
i s´ha fet un vestit de nit
amb les ferides i els morats.
Per cada malparir
que va furtar-li un poc de llum
ha fet un encanteri vudú.
Ja no vol res a canvi quan somriu...
-Filla, qui t´estima et fa patir
Sa mare diu, sa mare diu.
|
||||
3. |
Les Dones
05:04
|
|||
|
Per més que intente apropar-me a tu,
per més que nade, sempre estàs lluny.
Convoques ones amb una mà
i amb l’altra fas una trena de corals
al meu voltant.
El meu cor és un peix de cotó:
eixampla’l i desfes-lo del tot.
M’espentes; vols que me’n vaja lluny
i quan me’n vaig la ressaca em torna a tu.
Les dones Els homes
-com l’oceà- només anem
sabeu el misteri. només anem
només anem nadant.
Ja m’ho va dir un poeta ancià:
“Compte amb les dones i amb l’oceà,
els homes fem per entendre el món,
però elles venen del fons, del fons, del fons”.
Les dones Els homes
-com l’oceà- només anem
sabeu el misteri. només anem
només anem nadant.
|
||||
4. |
||||
|
Cau el sol com una poma dolça al cel.
Blau indolent, la vida sembla suau quan mire
la gràcia que tens quan camines.
Ja saps: jo era un pesimista crònic.
Abans tot era espantar dimonis
i ara no canvie
la gràcia que tens quan camines.
Vaig cremar les llibretes
i tots els versos vells
van volar amb les cendres.
Oh oh
A través dels teus ulls tot és nou.
Uh uh
M’ha travessat el cap un feix de lum.
Ja no camine més a palpes.
M´he tatuat l´estela juganera del teu pas:
tu sempre per camins assolellats.
Cau el sol com una poma dolça al cel.
Blau indolent, la vida sembla suau quan mire
la gràcia que tens quan camines.
Oh oh
A través dels teus ulls tot és nou.
Uh uh
M’ha travessat el cap un feix llum
llum
llum.
|
||||
5. |
||||
|
Bruixa, bruixa
plena’m d’encanteris
tens al fons del ventre
nius i cementeris
-al-leluia-
Glòria, glòria
glòria al teu imperi
crec en el teu ventre
crec en el misteri
-al-leluia-
Naix el món
al teu cony
flor i baptisteri
llet en els teus pits
de marbre hel·lènic
-al-leluia-
Fou només, fou només
una vers en una fulla
rimà un instant i anà amb el vent
-al-leluia-
Suaument
la mort així ens despulla
i el món dura
el que dura un bes
-al-leluia-
-al-leluia-
-al-leluia-
Amèn.
|
||||
6. |
||||
|
Digues per què
hui els meus versos
travessen els fulls
mare de totes les coses ocultes als ulls
dóna’m la mà
caminem amb la lluna.
Tanque la porta
me’n vaig
els xiquets s’han adormit
per la finestra de l’ànima va entrant la nit
porta el somriure estrellat
d’un cavall fosc
“Vine amb mi
vine amb mi
dóna’m la mà
caminem amb
la lluna”
|
||||
7. |
A Eunice
02:41
|
|||
|
Tens l’infern al cor, Eunice
i en la veu un paradís perdut.
Perla negra, flor de nit.
Ens beurem un vi de liles junts.
Canta’m fort i canta’m suau
com cantaven els esclaus caiguts
com fruits estranys del sud.
Tens l’infern al cor, Eunice
i en la veu un paradís perdut.
|
||||
8. |
Convencionals
04:36
|
|||
|
Núvols grisos van creuant el cel.
Els passarem junts:
Tinc la motxila plena però puc llançar-ho tot.
Estem junts per anar seguint el sol.
Si marques tu el camí, vaig fins al fons:
si l’horitzó no aplega caminem cap a l’horitzó.
perquè fa mal:
estar seguts mirant passar els anys
(fa mal) comptar el temps per les sèries d’enguany
(fa mal) tu i jo, que vam fer un pacte de sang
(fa mal) que mai seríem convencionals.
Sempre hi ha espines per als vells amants.
No es poden destriar les flors de les ferides.
Vine, amor, que de la mort farem un ram.
Núvols grisos van creuant el cel.
Els passarem junts
i que la pluja ens rente i ens retorne la ingenuitat
d´abans:
tu de negre com un taüt
(abans) com una Polly Jean de l’Horta Sud
(abans) jo escrivint versos per trobar-me mal
(abans) tot un artista confessional
dins del cinema més underground
fingint cultura, ficant-te mà
creuant Europa en un vagó
follar al tren, follar-se al món
tu i jo, que vam fer un pacte de sang
que mai seríem convencionals.
|
||||
9. |
||||
|
Fera i flor:
al mateix jardí un sol batec de cor.
Ella és el matí, ella és un bressol,
desfullant les nits
va engronsant
totes les pors.
Ferma però suau
Ferma però suau
com la pluja quan cau.
Fusta i sang:
ella és un pinzell, ella és un arrap.
De vernís lluent va cobrint els anys,
ella és un martell
ella és un cotó mullat.
Va fent nou lo vell
Va fent nou lo vell
Va fent nou lo vell
i va fent vells els mals.
|
||||
10. |
Pel jardí de les espines
05:08
|
|||
|
Pel jardí de les espines anem ballant.
Van morint roses divines al nostre pas.
Si el món és una ferida que va sagnant
ballarem fins que la terra siga un riu de sang.
Pel jardí de les espines, bombes per flors.
Ballarem fins que les nostres vides siguen records.
Si el món és un foc de fira que es va fent gran
ballarem fins que la terra siga el cor d’un llamp.
Els homes quan estimen
arranquen les flors dels jardins
deixant només espines.
Perdoneu, germanes bruixes, mares i amants
per desfer amb botes brutes flors tan fragants.
Fills del sol, sempre fent ombra; no aprendrem mai.
Del bressol fins a la tomba vos farem plorar.
Els homes quan estimen
arranquen les flors dels jardins
deixant només espines.
|
||||
11. |
La reina de l´oceà
06:11
|
|||
|
Pare, anem
anem cap a Europa.
Pare, creuem
els dos junts l’oceà.
Diuen que allà
on la bromera encén la roca
vorem la jove Europa
muntada a lloms del brau
muntada a lloms del brau.
Pare, comptem
comptem les estreles:
les d’allà dalt
i les d’allà baix.
Unes, al cel,
ens senyalen les senderes
i les altres, en el fons del mar,
volen fer-nos una llar
volen fer-nos una llar.
Pare, no vull
que em despullen les ones.
Pare, la nit
vol gelar-me la sang.
Porte dins dels ulls
dues llunes ben rodones
i si les algues són corones
jo sóc la Reina de l’Oceà
sóc la Reina de l’Oceà.
|
||||
Gener Valencia, Spain
[1270; del ll. cl. januarius]
I. m El primer mes de l'any.
II.m Aventura elèctrica de Carles Chiner, Enric Alepuz, Pasqu Rodrigo, Vicent Todolí i César Castillo.
If you like Gener, you may also like:
Mothers Cry And Then We Die.
by Nymphlord
Alt-rock that’s alternately slashing and serene, Nymphlord surrounds sugar-sweet melodies with toothy riffs.
go to album
British folk musician Tom Nash built these delicate and moving songs around a broken harmonium, allowing its limitations to open up worlds.
go to album
deadbeat effervescent
by No Monster Club
Upbeat DIY pop with shades of twee, disco, and alternative from this Irish group.
go to album
Lilting pop hooks and swooning psychedelic vibes power the Sydney band's latest EP.
go to album
Pete Yorn Live At The Troubadour
by Pete Yorn
A sprawling, 25-song set from Pete Yorn complete with covers of Springsteen and The Smiths capture him at his unguarded best.
go to album
The new album from L.A.’s Wayne Everett leans heavily into shimmery California pop, songs centered around beatific melodies.
go to album
Pop-punk sounds expansive and open-hearted on the high-energy LP from Portsmouth band Personal Best.
go to album
